La manera com ens toquem, com gaudim, follem i ens correm, està interseccionada, condicionada per l’època en què vivim; per les modes, per la cultura, pel porno que existeix i que veiem. Per les pel·lícules, la moralitat, la publicitat i el teixit social que habitem. La manera com parlem de sexe, de plaer i si en podem o no parlar, també depèn de tot aquest entramat. Això no és res de nou, però penso que de vegades se’ns oblida.
Se’ns oblida revisar-nos, tant individualment com col·lectivament, se’ns oblida donar lloc al qüestionament, a la possibilitat de noves creativitats, formes i espais dins de les sexualitats. I amb això no vull dir que hàgim d’inventar coses noves, ficar més joguines sexuals o fantasies diverses (cosa que també fem). Amb això vull dir poder tornar al cos, als nostres sentirs, a reconèixer-nos, connectar amb nosaltres mateixes, investigar sobre allò que ens agrada, que ens mou, que ens dóna plaer.
Quins límits necessitem i quins balls volem a cada moment. Conéixer-nos des del moviment, des del cos, les emocions i la ment. Des de l’experimentació, provar. Observant-nos i permetent-nos posar-nos al centre de les nostres vides.
El sexo, el placer, la expresión de éstos y cómo los manejamos tiene mucho que ver con la sociedad en la que estamos situadas, con la tecnologia disponible, los discursos, significados y tiempos. También tiene relación con las formas de comunicarnos, con cómo se estructura nuestra mente y nuestra vida.
Què passa amb els nostres plaers en una societat on tot és accessible en només un clic? En què el temps sembla que cada vegada va més de pressa i en què hi ha estimulació de forma constant i per tot arreu? Com els vivim? Com ens masturbem?
Paraules com rapidesa, intensitat, incrementar el plaer, orgasmes en el mínim temps possible, tecnologia revolucionària, més en menys temps; són missatges, paraules que omplen els espais dels discursos publicitaris injectant-los força i poder amb paraules com empoderament, feminisme o autonomia, per vendre. Vendre productes banyats en discursos reivindicatius per entrar per la porta gran al més íntim de les nostres cossos, de les nostres vides i emocions. Per entrar als nostres cervells a través de les nostres vagines, a través dels nostres clítoris. Fent-los vibrar i absorbint-los amb aparells de plàstic per i per a la independència dels nostres plaers.
El sexe, el plaer, les coreografies eròtiques també tenen una estètica concreta, una estètica fotogràfica i de moviment que ens influeix a l’hora d’expressar els nostres plaers. A l’època d’instagram, de tik tok, de tinder… importa com sortim a la foto i al vídeo. Importa com em veig, quins gestos faig al carrer i dins dels llençols. Tot aquest teixit de missatges i patrons que ens envolten, ens poden donar molta creativitat però també dificultar la vivència de sexualitats lliures i saludables.
I si a això hi sumem les nostres pors, les nostres històries de vida, les nostres pròpies vivències i les nostres motxilles…tenim un bon entramat per desenredar.
Us convido a parar, escoltar-nos i reflexionar.
Sabem que ens agrada el satisfyer. I no volem deixar-ho. Ho sabem i no ho farem. Però també sabem que el satisfyer ens genera els orgasmes en un clic, i això ens mola, i a vegades ens és molt útil i satisfactori. També ens empodera.
Però també estem veient que amb la mateixa velocitat i facilitat que ens pot generar els orgasmes, també ens pot dificultar obtenir-los d’altres maneres si no diversifiquem les nostres pràctiques.
I sense adonar-nos-en, reproduïm en tots els nostres àmbits aquesta idea de la immediatesa, de dependència del que és extern. Aquesta idea d'obtenir les coses al moment, en un clic, siguin orgasmes, relacions o la compra del super.
També aconsegueix calar fins al més profund de les nostres ments i emocions, arribant inclús a influir en la gestió de moltes altres coses, en els nostres patrons mentals, portant-nos a no suportar els processos que requereixen temps, a no donar espais perquè les coses succeeixin, es creïn, sanin i transformin.
I em direu que només són orgasmes, que només és sexe. Però penso que tot és un gran teixit que es connecta i retroalimenta per tot arreu. I que necessitem començar per alguna cosa per trencar amb aquest cercle de creixement veloç que no s’acaba i que ens allunya de nosaltres mateixes. I el sexe, el plaer, el cos… em sembla un lloc meravellós on i per on poder començar. Ja que és un lloc de trobada de nosaltres mateixes, un lloc on convergeix tant el que és íntim com el que és polític. Per això em sembla un lloc potent per poder generar canvis, canvis que augmentin el nostre benestar, tant individual com col·lectiu.
Per això, és interessant que ens puguem dedicar temps, explorar els nostres cossos, els nostres desitjos, els nostres plaers. És interessant donar-nos espais per afrontar les pors, les culpes i els tabús. Navegar per la profunditat de les nostres ànimes i poder abraçar-nos des de dins. I mimar-nos, diversificar-nos i prendre’ns temps per estimar-nos. Perquè els orgasmes poden ser només bombes ràpides de plaer i endorfines produïdes per un succionador en forma de pingüí, poden ser un premi o un desfogament, però també poden ser espais d’autoconeixement i empoderament profund. La masturbació conscient, amb orgasme o no, també és l’oportunitat de dedicar-se temps per acariciar-se, estimar-se, conèixer-se, curar ferides. Pot ser l’oportunitat per obrir-se en canal i deixar fluir les emocions. L’oportunitat de connectar amb totes les parts del nostre ésser, de manera superficial i profunda. Una manera d’empoderar-nos, expandir-nos, de viure’ns.
Autoria: Laura F. Daunas
*A la imatge surt el joc eròtic-divers de @voluptas
