El YAS+ ens dona l’oportunitat de treballar conjuntament tres categories subjectes a cànons, hegemonies i rigideses, alhora que a mutabilitats, altretats i expansions: la sexualitat, el gènere i les expressions artístiques. Entorn d’aquests tres conceptes giren multitud de normes, idees preconcebudes, clixés i marcs inflexibles. Igual que si li demanes a algú que dibuixi una casa, una flor i una persona et dibuixarà una cosa així,
generalment, quan imaginem el gènere també anem per inèrcia cap a la normativitat. Això no passa perquè naixem amb aquesta idea de casa, de flor o de persona. De fet, probablement mai hem viscut en una casa així. Aquesta previsualització i referència canònica ens dona pistes de com de susceptibles som a l’hora d’entendre i incorporar el que és “més correcte”, l’homogeni, el que encaixa. Ens dona indicis i motius per a ampliar el ventall i mostrar que existeixen moltes maneres d’entendre el gènere, de viure les sexualitats i d’expressar mitjançant l’art.
Considerem fonamental tenir en compte quina és la mirada i la perspectiva que s’aplica, sobretot quan la formació va dirigida a adolescents i joves. Apostem per una mirada integral, és a dir, amb perspectiva de gènere, intercultural, no-capacitista, ni gordófoba, i que posi focus en totes les identitats, desitjos i sexualitats.
És també importantíssim treure la mirada adulta de la sala, aquesta visió que aparta a la infància i la vellesa com a subjectes que senten desig, que tenen sexualitat.
Igual que ens sembla interessant i vàlid posar sobre la taula estudis, articles i assajos com a font de coneixement, creiem que la vivència, l’autoexploració i l’autoconeixement també ho són. Donar-li importància a la pròpia biografia ens aporta visions basades en l’experiència que nodreixen i compatibilitzen a unes altres. D’altra banda, posar el plaer en el centre quan parlem de sexualitats per a aconseguir descentralitzar la por i la culpa, i aconseguir positivitzar-lo, és la clau per a generar estratègies d’autocura, conèixer els nostres propis límits i respectar els de lis altres.
Així doncs, mitjançant aquesta mirada i amb una metodologia dinàmica i participativa, durant 7 sessions, s’aborden temàtiques que giren entorn de les sexualitats i identitats, ampliant mirades sobre les pràctiques sexuals i el desig, els vincles sexe afectius, les violències i privilegis, corporalitats, etc.
Enguany hem posat més recalcament en LGTBIAQ+fòbies, plaer i corporalitats, perquè eren temes que al grup de participants li interessaven i travessaven més. Ens sembla imprescindible treballar el contingut general i poder aprofundir a demanda. D’aquesta manera, en aquesta edició se li ha donat més espai a la violència estètica, a les pràctiques sexuals no hegemòniques i a sexoafectividades no cisheteronormativas. També li hem donat més lloc a parlar d’amor, d’inseguretats i d’amistat. Treballem i replantegem com ens vinculem romànticament, per què canvien les expectatives i exigències amb les nostres amistats a les nostres parelles/vincles, què és la gelosia, a quins motius es deu i com ho podem gestionar.
L’aposta artística d’enguany ha estat el DRAG KING, una proposta que enllaça de manera orgànica els continguts teòrics amb la part més escènica i creativa de les sessions. Ens ha permès poder integrar aquests coneixements a la nostra vivència i cos, cosa que sens dubte valorem molt positivament. Creiem que hi ha una necessitat general per trencar amb el format estàndard dins de l’educació, per la qual cosa poder integrar a la pròpia identitat i cos els aprenentatges, aporta un valor vivencial, dinàmic i actiu que dona resposta a aquesta necessitat de moviment.
Concloure l'última sessió amb un show drag i un fanzine col·lectiu sobre el procés artístic i d'autoconeixement que hem viscut durant aquestes setmanes, va ser una gran manera de tancar aquesta edició plena de coneixements, proximitat, glamur i purpurina.
El YAS+, sens dubte, és un projecte que està fet per a posar el cos.
Autoria: Tess Hache i Maio Serrasolsas
