No monogàmies? Potser. Responsabilitat afectiva? Sempre.
El poliamor, les no monogàmies, l’anarquia relacional, les relacions obertes en el pla sexual, poliamor jeràrquic, no jeràrquic, swingers… Estem vivint en una època on, per sort, es parla amb més freqüència de diferents tipus de relacions no normatives. Augmenten els llibres i els articles que tracten sobre altres formes de relacions, alternatives a la monogàmia tradicional que beu dels mites de l’amor romàntic. També creixen les pel·lícules i sèries que retraten persones que viuen fora del sistema monògam i, per tant, creixen els referents. Si aquests referents que ens trobem són positius o encertats ja és una altra qüestió.
Perquè és habitual retratar les persones no monògames com a persones irresponsables i emocionalment egoistes, que l’únic que volen és follar indiscriminadament amb tothom. Ens passem tot el dia d’orgies, vaja. No obstant això, per més que ens ho neguin, les nostres relacions (ben portades) són compatibles amb vincles forts i amb compromís, amb cures i molt d’amor també.
Ara bé, tampoc no ens podem creure que per sortir de les relacions monògames tenim relacions millors ni més saludables. Perquè hi ha qui es veu amb certa superioritat moral, qui mira per sobre de l’espatlla les persones monògames, com si qüestionar la monogàmia fos el súmmun de la deconstrucció, la forma “bona” de relacionar-se.
La veritat és una altra: per més que tinguem relacions no normatives, això no ens garanteix que hàgim deixat de reproduir dinàmiques pròpies de l'amor romàntic més clàssic i tòxic ni que estiguem cuidant degudament els nostres vincles. De la mateixa manera, una relació monògama tampoc no implica directament un vincle tòxic o possessiu.
La qüestió és que trobem el sistema relacional que ens encaixi, el que ens oprimeixi menys i el que ens permeti relacionar-nos com volem sense oblidar-nos de la responsabilitat afectiva, de cuidar i tenir en compte les persones del nostre voltant.
Si vols tenir un vincle exclusivament sexual, un vist i no vist d’una nit, està bé (sempre que ho parlis de primeres amb l’altra persona i quedin les coses clares).
Si com a persona poliamorosa sents atracció i ganes de que creixi el vincle amb una persona monògama, està bé (sempre que aquesta tingui clar quina és la teva disponibilitat emocional, com perceps tu les relacions i si hi ha altres relacions sexoafectives a la teva vida).
Si tu i la teva parella decidiu obrir la relació de tant en tant per compartir-la amb altres persones, desconegudes o no, està bé (sempre que hi hagi comunicació clara, que realment totes les persones implicades tinguin un desig i consentiment entusiasta i que no es tracti a l’altra persona com a joguina sexual que ni sent ni pateix).
Si vols obrir la teva relació monògama, està bé (sempre que no facis servir l’obertura de la relació com a excusa per evitar gestionar problemes o conflictes amb la teva parella).
En definitiva, parlar, parlar, parlar. Parlar des de les nostres emocions, dels nostres límits i necessitats, sense esperar que les altres persones els coneguin per ciència infusa. Parlar de les nostres expectatives relacionals, com entenem els nostres vincles, les estructures i les jerarquies relacionals, sense assumir la monogàmia i tot el que implica com a suposat sistema únic. Parlar i escoltar també, per entendre les altres persones, saber cuidar-les i conèixer-ne els límits, les necessitats i els desitjos.
Autoria: Irene Ruiz San Miguel
