Per: Aldana Menéndez
Què succeeix amb l’analitat? Repensem el cul, una altra geografia eròtica-política és possible.
El cul com a límit i frontera, no només corporal, sinó també identitària, el seu goig ens defineix com a passives i actives, i evidentment això ens erigeix com a subjecte polític, marca unes desigualtats i reprodueix unes violències. El passiu entès com allò submís, una acció despullada de poder, com si aquest cul penetrat no tingués una estructura muscular activa que rep i acull. El cul és infravalorat i té una forta càrrega negativa: “t’ha quedat com el cul”, “Quina cara de cul!”, “a la dona i al mul, al cul”, “funciona com el cul” són algunes de les frases que circulen en el nostre entorn. El cul penetrat és feminitzat i desvalorat, s’exerceix una violència sobre l’anal: “que et donin pel cul”, “a prendre pel cul”, “et trencaran el cul”, són algunes de les expressions amb una forta càrrega simbòlica que circulen de manera corrent a la nostra societat patriarcal i masclista. En el llenguatge utilitzat en aquests insults es parla de violació, una cosa que passa totalment inadvertida, es desitja la violació com a càstig social, fet que ens hauria de fer pensar seriosament i de manera col·lectiva.
"Es promou un terror anal que adverteix dels riscos de perdre els privilegis de gènere, circulen representacions que posicionen el cul en la diàspora de les nostres pràctiques sexuals."
Quan es construeixen i difonen missatges cap a homes gais, bisexuals i altres homes que tenen sexe amb homes, en moltes ocasions es fa de manera pejorativa. Són narratives que es silencien enfront d’altres identitats i preferències sexuals. El cul de les dones cis heterosexuals queda supeditat als desitjos masculins, si el plaer femení està invisibilitzat, el sexe anal queda totalment reprimit i qüestionat. Entre bolleras l’anus és un orifici negat, no sembla ser una possibilitat a explorar. L’ús i l’exploració dels plaers mitjançant el cul dels homes cis heterosexuals qüestiona la seva orientació sexual. Com si els nostres cossos fossin compartiments estancs que mantenen una relació directa amb les pràctiques que desenvolupem, es construeix així una realitat que limita i condiciona les múltiples possibilitats que tenim d’investigar els nostres cossos.
Totes aquestes imatges em conviden a reflexionar sobre les paraules profundes i sense voltes de Linn Da Quebrada en Bixa Travestí (Goifman i Priscilla, 2018) quan manifesta la saviesa dels animals que es van olorant el cul entre si, per a conèixer-se i reconèixer-se, una forma instintiva d’entrar en contacte amb l’univers que embolica cada part del cos i de la pròpia vida.
Vaig tenir el plaer de participar en la creació de la campanya de sensibilització Flow sobre fluids corporals i pràctiques sexuals, i quan va arribar el moment de parlar sobre l’anus i la caca van sorgir diverses dificultats. Ens estancàvem, vam viure un bloqueig, no trobàvem la fórmula gràfica que ens permetés reflectir la caca com un agent present en les nostres pràctiques sexuals. Ens va costar molt sentir-nos a gust amb l’escena, l’estètica, la proposta visual, i aquest fet no és una dada menor, tampoc una casualitat. La caca no cotitza en el mercat del desig, està estigmatitzada, invisibilitzada i sempre queda relegada enfront d’altres fluids. Potser succeeix perquè olora molt pitjor del que sap? Finalment, ens apropiem de l’escena que mostrava una situació subtil carregada de tendresa amb una taca de caca en un dedil. Per a la nostra sorpresa, va acabar sent la imatge central en la difusió de la campanya, així són les voltes de la vida anal.
Si ens allunyem del món marica, el cul com a font de plaer és un gran desconegut. Quantes resistències emergeixen davant la proposta d’explorar el punt P? Per què ficar alguna cosa en el propi cul per a experimentar amb la pròstata porta a qüestionar temes tan personals i polítics com la identitat, la preferencia sexual i el gènere?
"I si parlem de salut sexual, les limitacions de l'univers anal com un lloc abjecte només genera dificultats en relació a les estratègies de prevenció i reducció de riscos."
Com planteja Sáez i Carrascosa (Por el culo. Políticas anales, 2011), tota la construcció al voltant del cul i del sexe anal organitza les sexualitats i els gèneres en intersecció amb el poder, la classe, la procedència i el bagatge cultural, i dóna com a resultat un espai anal que sembla impossible d’explorar. Per a alliberar-nos i sortir d’aquesta disjuntiva caldrà fer cas a Translocura: “contra el capital, practica el sexe anal”.
Celebrem les possibilitats dels nostres cossos, que el cul sigui un espai de goig, accessible, poderós i positiu. Que siguem capaces de crear estratègies revolucionàries que permetin a l’anus despullar-se de la seva càrrega negativa i de les tensions associades. Només així podrem habitar-lo com un orifici més del nostre cos, un lloc plaent, un territori corporal de poder que promogui una subjectivitat anal positiva i, en definitiva, unes sexualitats lliures.
