Article: Laura F. Daunas.
Ho vas deixat amb la/es teva/es parella/es just abans del confinament? T’estàs replantejant les teves relacions sexe-afectives? Les relacions són una magnífica forma de créixer, mentre duren i també quan acaben. Creiem en la possibilitat de transformar-les en comptes de simplement trencar-les. Però això depèn de cada unx i moltes vegades es necessita un temps de separació al mig per poder aconseguir-ho.
Les relacions es poden acabar o transformar per molts motius; pot ser que hagi arribat un punt que busqueu coses diferents, que ja no us sentiu a prop emocionalment o simplement que ja hagueu après el que havíeu d’aprendre. Sigui pel motiu que sigui, influeix molt el context en què ens trobem. En situació de confinament pot tornar-se més complex, però també pot ser una gran oportunitat perquè et coneguis millor i aprenguis molt sobre tu i sobre les teves emocions.
Ara mateix tenim menys possibilitats de col·lectivitzar el que sentim i pensem, però segurament podrem disposar de més temps per nosaltres, per sentir i viure aquest procés atenent a les nostres necessitats i provar de no bloquejar ni fugir de la situació.
Això que “un clau treu un altre clau” és una dita molt comú però ens sol impedir que sanem les ferides. Haver d’afrontar-ho de cara pot ser una mica aclaparador, però no oblidis que és una gran oportunitat. Sentir un huracà emocional o sentir-se en una muntanya russa és natural però té un final, i quan tot passi podràs veure tot el que has après.
Proposem transitar per aquests espais d’una manera conscient en la qual ens posem en el centre del procés i ens cuidem. Les emocions, encara que moltes vegades ens facin sentir perduts/des o confusxs, ens diuen com estem en cada moment i són motors de canvi, per això és important escoltar-les.
Et convidem a donar la benvinguda a les emocions. I com ho podem fer? Escoltant-nos amb molt d’amor, molt de respecte cap a nosaltres mateixes i molta honestedat. Hi ha emocions que ens poden generar dolor o fer-nos sentir vulnerables, però alhora, ens ajuden a caminar i a avançar si som capaços d’acceptar-les. Les emocions són passatgeres; tristesa, ràbia, dolor, por, alegria, il·lusió … són part de tu però no són tu, permet-he sentir-les totes. Abraçar-les, acceptar-les i deixar que surtin. Pots exterioritzar-les parlant, plorant, cridant, escrivint, cantant, etc. Pots trobar la manera que et vagi millor, però recorda, sempre des de l’amor i la cura cap a tu i cap a les altres persones. Totes són vàlides i formen part del procés.
Una altra cosa que ens sembla important és la idea de no enredar-nos en els pensaments. A l’inici, al tenir les emocions a flor de pell, poden ser confusos i enganyosos. És probable que apareguin records en la teva ment que et traslladin al passat i/o que facis projeccions futures poc realistes i poc beneficioses pel teu benestar. Si això ara et genera malestar, pots provar a no alimentar-los i a focalitzar l’atenció en el teu dia a dia. Més endavant ja tindràs temps per visualitzar els records, mirar fotos o revisar la teva relació.
Fins i tot és possible que la teva atenció es traslladi a l’altra o altres persones i que entri en joc el teu ego, que aparegui la gelosia, el control i la possessió, traient la llibertat o exercint violències. Aquesta situació et pot generar una inseguretat molt gran, afectar la teva autoestima i afectar a les persones implicades. Per això, la importància de la responsabilitat afectiva. En un procés de ruptura i/o transformació, és important que totes les persones puguin seguir els seus processos de forma lliure i saludable. És essencial respectar-se i cuidar-se. Pren-te el temps que necessitis.
"Si els nostres vincles estan basats en una ètica relacional podrem establir unes regles de joc que permetin garantir els drets de totes les persones involucrades i també millorar les relacions interpersonals que mantenim"
Quan sentis que estàs preparat/da, pots revisar les teves relacions, els teus vincles afectius, preguntar-te on et situes en elles, des d’on les construeixes, abordar les teves pors, les teves inseguretats i identificar les teves qualitats, habilitats i potencialitats. Per a això pots llegir, pintar, escriure, fer exercicis d’autoconeixement, fer coses que t’agradin, parlar amb les teves xarxes afectives i sobretot cuidar-te i mimar-te molt.
També pot ser bon moment per repensar els models tradicionals de relacions sexoafectives i qüestionar les idees d’amor romàntic, aquestes que ens diuen que som persones incompletes si no tenim parella o que l’amor és per a tota la vida. La idea és que durant aquest procés puguem revisar tant els models socials com les nostres històries de vida per poder construir relacions sexe-afectives saludables i plaents.
PD: Aquest article no fa referència a relacions de violència masclista que generen altres paràmetres d’anàlisis i formes de gestió.
