Artícle: Laura F. Daunas
Creiem en la importància de l’observació amb mirada de gènere per a poder detectar aquelles situacions i dinàmiques que construeixen desigualtats, en les quals no es respecten els límits i es generen violències. Detectar-les de manera primerenca ens serveix per a atendre-les i treballar-les, per a no reproduir-les i poder construir relacions igualitàries on els límits, la llibertat individual i col·lectiva siguin respectades.
Cert és, que vivim en un sistema patriarcal on constantment i per tot arreu es produeixen conductes masclistes i es fan patents els rols de gènere. Es podria fer tot un llibre parlant d’això (de fet, n’hi ha molts), però la idea de l’article és que ens puguem centrar en dos petits exemples que ens poden obrir una finestra a una altra manera de mirar les coses, i a partir d’aquí poder qüestionar el nostre entorn.
Com quan Gurb arriba a la Terra (del llibre Sense notícies de Gurb) i comença a desnaturalitzar-ho tot i plantejar-se el perquè de cada cosa, m’agradaria convidar-vos a fer una mica com ell.
"Poder observar qüestionant-ho tot, qüestionar els comportaments i actituds que tenim interioritzats com a “normals”, agafar distància, analitzar-los, posar-los en dubte i veure quins significats manegem i quins models relacionals estem reproduint i creant."
És possible que s’estiguin donant dinàmiques de gènere que ens perjudiquen sense que ens adonem. Per això és important parar-se i observar. Qüestionar les coses, amb una mirada crítica, de gènere i desfer-nos de frases com “és així i ja està”, “això és normal”, o “no té res de dolent, només juguen” ens dóna la possibilitat de modificar les coses i construir una societat més igualitària per a totes.
Durant l’estiu he continuat observant el nostre entorn i he volgut visibilitzar certes situacions, concretament dues d’elles que s’han donat en un entorn d’aigua.
A part del tema del topless (això donaria per a un altre article), he observat a les criatures, adolescents, joves i persones adultes. Observar com es relacionen, quins significats manegen i com es gestionen els límits en un entorn d’oci.
Hi ha situacions que m’han connectat amb el passat i amb certes dinàmiques que es donen i continuen donant-se en múltiples ocasions a la meva vida i m’animo a pressuposar que a la vida de moltes. Per això, em sembla important visibilitzar-les, posar el focus en elles, ja que són finestres a la reflexió, al qüestionament i al canvi. A continuació s’exposen aquestes situacions que ens permeten i conviden a aquest procés.
A la piscina, dues personetes, un “nen” i una “nena” semblaven estar “jugant”. De fet, tot va començar com un joc. El “nen” volia tirar-la a l’aigua. Ella li va dir que no. Ell va fer cas omís dels límits que estava posant i va intentar arrossegar-la a la vora de la piscina per a tirar-la. Ella cada vegada més nerviosa expressava un “no” ferm amb la seva veu i resistència amb el seu cos. El “nen” reia, ella va pujar el to de veu fins que el socorrista va intervenir i li va dir al “nen” que parés.
Imagino que us sona aquesta situació, pot ser que l’hàgiu viscut tal qual o en diferents formes. Pot ser que us faci gràcia, pot ser que fins i tot l’hagis generat. La qüestió és que els límits d’una persona, normalment del gènere “dona”, no són respectats.
"Aquests límits es veuen sobrepassats en múltiples ocasions, des de la infància, amb un aparent decorat de “broma”, “gràcia”, “joc”. Anteposant la seva voluntat per sobre de l'altra persona sense ni tan sols intuir la gravetat i les conseqüències que això té."
Us convido a qüestionar aquesta situació i a pensar quines maneres de relacionar-se s’estan aprenent.. Podem veure què implica això? Som capaces d’entendre les conseqüències d’aquesta situació aparentment “inofensiva”? Quins missatges s’estan transmetent? Com es pot sentir cada persona? Quines dinàmiques de poder s’estan donant? La qüestió és, que amb un aparent to inofensiu, aquesta situació genera desigualtat, malestar, dinàmiques de poder i violències que després s’expandeixen i es traslladen a diversos espais, podent generar situacions de violència en relacions sexo-afectives.
Una altra situació semblant es va donar a la platja. Un “nen” i una “nena” pujats a una barqueta inflable, es van allunyar de la sorra. Arribats a un punt, ella volia tornar, tenia por estant tan lluny de la costa. Primer ho va dir tranquil·lament, el nen no va fer cas, després es va començar a posar cada vegada més nerviosa i el nen va començar a riure i a allunyar-se cada cop més.
Existeixen moltes situacions similars i diferents que construeixen el sistema masclista i que propicien les violències. Aquests només són dos exemples, dues situacions que he vist i que jo també he viscut.
Aquest article és una invitació a qüestionar-nos i a qüestionar. Proposo una sèrie de preguntes disparadoras per a això:
Aquests comportaments es donen de la mateixa forma depenent del gènere?
Quines altres situacions similars podem detectar?
Mirem i ens qüestionem aquest tipus de situacions amb mirada de gènere?
Hem pensat quina repercussió té això en les emocions de les persones? En la seva confiança i llibertat individual?
És possible que li llevem importància als masclismes posant-li un toc d’humor o de broma?
