Una intersecció per disputar l'hegemonia a Batman
Desmontem les Masculinitats és un projecte que té com a objectiu principal reflexionar i qüestionar pràctiques que constitueixen pilars fonamentals de les masculinitats hegemòniques. Però, a què ens referim quan parlem d’hegemonia? Semblaria que, passat un segle des que Antonio Gramsci encunyés el terme per a la sociologia, aquest s’ha popularitzat i naturalitzat fins al punt de no requerir una explicació. No obstant això, aquí, nosaltres, ho fem servir com una perspectiva molt concreta per entendre i intervenir en realitats que volem canviar.
Quan parlem d’hegemonia ens referim a una forma d’opressió articulada per una estructura jeràrquica de pràctiques, on la idealització de determinades expressions culturals com formes de parlar, vestir, menjar, ser i actuar atorguen més prestigi que d’altres. La peculiaritat d’aquesta estructura és ser dinàmica i sempre canviant, és a dir: existeix una disputa constant entre les diferents classes socials per escalar-la i obtenir prestigi per a les seves pròpies pràctiques o fer seves pràctiques prestigioses fins aleshores exclusives d’altres grups. Per tant, quan parlem d’hegemonia, mai no parlarem d’una forma de dominació substancial en un tipus fix d’accions, persones o institucions. Dit així, podríem pensar que la mobilitat social és un fet comú; no obstant això, la sociologia ha demostrat en reiterades ocasions la immensa dificultat dels grups subalterns per controlar els mitjans de producció material i cultural que els permetrien augmentar-ne la influència. Això constituiria una contradicció si no entenguéssim que una qualitat indefectible de la cultura hegemònica és la seva gran capacitat per construir marcs simbòlics que capturen els imaginaris de les subalternitats, generant una òrbita gravitatòria on les persones perceben la seva relació amb l’hegemonia com a perjudicial només en part o pitjor encara, en part beneficiosa.
Serà Readwin Connell, una de les sociòlogues més importants de finals del s. XX i principis del XXI, qui vincularà la teoria gramsciana amb la masculinitat, demostrant que el model hegemònic d’home és un ideal inabastable per a la majoria, ja que entre moltes altres coses implica ser blanc, amb diners i afortunat en l’assumpció de grans riscos; prim, fort, de salut infrangible i una libido infinita; valent, insensible i molt capaç, quan cal, exercir la violència amb honor, justícia i equitat; etc. En resum, implica ser com Batman.
És precisament sobre aquesta contradicció, l’anhel impossible de ser Batman, on Desmontem les Masculinitats desitja treballar, just en aquelles cruïlles vivencials on l’experiència personal és capaç de disputar el discurs a l’ideal hegemònic. Per això, hem dissenyat quatre tallers en els quals, partint de la cultura audiovisual mainstream, hem reflexionat amb més de cent persones d’edats i gèneres diversos sobre diferents temes com violències, amor romàntic, pornografia, salut, diversitat sexual, de gèneres i cossos, etc. El temps compartit al llarg de deu sessions ens ha permès enriquir-nos amb els sabers i experiències del nostre entorn més proper, descobrint de manera conjunta eines que ens ajudin a construir masculinitats diverses, equitatives i sensibles al patiment propi i aliè. En definitiva, masculinitats que no requereixin una rància màscara de ratpenat.
Els següents materials han estat elaborats a partir dels tallers desenvolupats dins del projecte “Desmuntem les Masculinitats”. Es tracten de tres vídeos que treballen sobre els tres temes que més interès van suscitar entre les persones participants:
1- Masculinitat hegemònica i violència.
2- Masculinitat hegemònica i salut.
3- Masculinitat hegemònica i pornografia.
Els materials són una eina facilitadora per a professionals que treballen amb persones joves i adolescents a obrir converses i treballar amb aquestes tres qüestions al voltant de la masculinitat hegemònica. Aquests requereixen l’acompanyament d’una persona professional que condueixi les sessions, ja que els vídeos utilitzen contingut seleccionat dins de l’imaginari hegemònic i, per tant, els exercicis s’han d’observar i criticar des de la perspectiva feminista, de drets i intercultural.
