Reanomenar parts del cony ocupades per homes europeus
Quan es parla de patriarcat, es fa referència a un sistema estructural i transversal present en tots els àmbits. En la vida quotidiana hi ha biaix de gènere a les botigues de roba, als panells d’anuncis, als llibres de text d’escoles i instituts, als museus, etc. El llenguatge és el gran oblidat quan parlem de biaixos, i és precisament on més persistent es mantenen. En ell es pot veure clarament la presència del masclisme i el racisme, així com el capacitisme, la grassofòbia i el binarisme de gènere colonial, entre altres, i és on considero més radical i transcendental fer la revisió i l’autoqüestionament.
D’aquesta manera, no és desbaratat pensar que la petjada masclista i colonial està present en les diferents ciències com la història, la psicologia o la tecnologia. Llavors preguntem-nos: ens hauria de sorprendre que els nostres conys també ho estiguin?
Per si ho posàveu en dubte, la medicina no se’n salva! El sistema patriarcal imposa el desconeixement dels nostres cossos, especialment en els genitals. Tot i que és innegable que la medicina occidental ha avançat molt tant en la metodologia com en la cerca de cures, és cert que aquestes estan esbiaixades pels sabers d’homes cisheterosexuals i blancs. Davant aquesta premissa podríem debatre sobre si la fi justifica els mitjans, però els Drets Humans no es qüestionen, i defensar o al·legar l’experimentació colonial dels cossos atempta contra aquests. La perspectiva feminista interseccional aposta per resignificar allò que s’ha anomenat amb la presència d’homes colonitzadors i explotadors. En aquest cas, la presència de noms d’homes a les parts anatòmiques dels nostres conys. Des dels moviments feministes antiracistes, s’hi destaquen dos corrents que aposten per reanomenar aquestes estructures. Aquí podem destacar el projecte autogestionat “Anarchagrand”, de l’artista i performer Klau Chiche; o el monument “Les mares de la ginecologia” de Michelle Browder, artista i activista, en marc del projecte More Up Campus. I us preguntareu, quina petjada masclista i colonial hi ha als nostres conys? Parlem-ne!
Centrant-nos en els òrgans interns, les trompes uterines són dos conductes d’uns 10-15 centímetres de longitud que connecten tots dos ovaris amb l’úter i s’encarreguen de transportar l’òvul. A més, a les trompes és on es produeix la fecundació. Aquestes sovint són anomenades com a “trompes de Fal·lopi” en memòria de Gabriele Falloppio (1523-1562), un anatomista i cirurgià italià a qui se li atribueix el coneixement de l’estructura de l’òrgan auditiu i la dels ulls i la creació del primer preservatiu extern. La proposta feminista per substituir “trompes de Fal·lopi” per un nom o concepte respectuós amb els nostres cossos és “trompes uterines”, fent referència íntegrament a la seva funció i ubicació.
De cara als òrgans externs trobem les anomenades “glàndules de Skene” i les “glàndules de Bartolino”. Les primeres s’ubiquen al vestíbul de la vagina, al voltant de la uretra, i expulsen un líquid transparent que pot succeir-se durant l’orgasme o no . Aquestes reben el nom d’Alexander Skene (1837-1900), ginecòleg escossés, deixeble del considerat per la història de la medicina com “el pare de la ginecologia moderna”, J. Marion Sims. En el cas de les “glàndules de Bartolino”, s’anomenen així per Casper Bartolino (1655-1738), metge i filòsof danès. A ell se li atribueix el nom de les glàndules que es troben a l’entrada de la vagina per mantenir-la humida a través d’un líquid mucós per a lubricar l’aparell genital durant l’excitació.
En el cas de Sims i Skene, van practicar operacions sense anestèsia i sota coacció a almenys a 11 esclaves negres, de les quals sols ha arribat els noms de tres d’elles: Lucy, Betsy i Anarcha. Aquestes van estar recloses entre 1845 i 1850 al seu “hospital”, instal·lat al jardí de casa seva, i van ser obligades a sotmetre’s a innumerables viviseccions sense cap mena d’analgèsic. En el cas d’Anarcha, es coneix que va patir fins a 30 cirurgies experimentals sense anestèsia. Totes tres simbolitzen la reapropiació dels cossos històricament negats: racialitzats, amb vulva, menstruants, intersex*, grassos, etc. Els moviments feministes antiracistes aposten per canviar la denominació d’aquestes estructures anatòmiques de “glàndules de Skene” a glàndules parauretrals, glàndules ejaculadores o glàndules d’Anarcha, i les “glàndules de Bartolino” substituir-les per glàndules vestibulars, glàndules lubricants o glàndules de Lucy i Betsy. A més, Alexander Skene també va viviseccionar a dones irlandeses que fugien de la fam durant el segle XIX i van migrar a Islàndia i altres països nòrdics contra la seva voluntat amb la missió de poblar el territori.
En els tres casos dels considerats per occident com a professionals de la medicina, els denominadors comuns són ser homes, viure al nord global, practicar la medicina occidental, realitzar nombroses disseccions a cadàvers humans i estar acusats de practicar nombroses viviseccions a dones negres, esclaves, migrades i/o pobres per a completar els seus estudis anatòmics.
Davant aquest mapa genital del cony amb presència masculina, podríem qüestionar-nos també els orígens de les paraules “clítoris”, el qual es creu que prové del grec “kleíein” que vol dir “guardat amb clau”; o “vagina”, que sorgeix del llatí “vaina”. Alhora us convido a cercar informació també sobre l’origen de la paraula “himen” i del concepte “histèria”, així com l’inici de l’obstetrícia amb Hunter i Smellie, acusats de matar fins a una trentena de dones a finals del segle XIII al Regne Unit amb l’objectiu de disseccionar els seus úters per conèixer-lo anatòmicament.
Així doncs, motivo a obrir les ments i a reflexionar sobre els orígens de les paraules, conceptes o estructures anatòmiques dels conys, en aquest cas. No és casualitat que tinguin una petjada patriarcal al darrere d’aquestes. Com a societat, ens animo a descolonitzar els nostres conys, els nostres sabers i els coneixements d’homes cisheterosexuals i blancs que han utilitzat els nostres cossos com a territoris de conquesta. Sols resignificant els conceptes aconseguirem una genealogia feminista antiracista i una lectura de la història respectuosa i justa per a totis.
Per: Enya Belsué Comas
il·lustració: Enya Belsué Comas
