Passejo al llarg d’una passadís d’un centre educatiu abans d’entrar a fer un taller sobre rols i estereotips de gènere amb alumnat de 1r de primària. Observo les motxilles penjades als penjadors i sorpresa! en la majoria de penjadors dels nens de la classe les motxilles són de superherois, de temàtiques d’acció i colors blaus i vermells i, en canvi, als penjadors de les nenes de la classe són de temàtica de princeses i fades i de colors roses i violetes.
Algú dirà: -Això no vol dir que sigui masclista, les han escollit perquè els agrada!
Realment aquesta elecció, sospitosament tant segregada per gènere, és fruit d’un procés d’elecció personal lliure o és el resultat d’una clara socialització diferencial de gènere patriarcal? Jo m’inclino per la segona. Una escena tant naturalitzada i quotidiana com les motxilles que les criatures porten per anar a l’escola ens aporta moltíssima informació de com estem en matèria d’igualtat.
I en sí mateixa, una motxilla de superherois o una de princeses no té cap problema, la qüestió és perquè hi ha aquesta segregació de gènere a l’hora d’escollir-la? doncs perquè continuem en una societat heteropatriarcal on hi ha una socialització diferencial de gènere molt potent.
Ara que el discurs feminista és “mainstream” ( fet molt positiu i que és fruit de la lluita de les generacions que ens precedeixen, aquí i arreu del món) i es troba en boca de tothom hem de treballar perquè anem a l’arrel i profunditat d’aquest sistema d’opressions estructurals i no ens quedem en la superficialitat del discurs. Està molt bé dir: jo penso que tothom som iguals i tracto a tothom igual però passar del discurs a generar accions quotidianes que gestin canvis transformadors i radicals ( des de l’arrel) no és tan senzill. N’és una mostra clara aquest passadís escolar.
I doncs què millor que l’educació, una de les eines de transformació social més potents que tenim, per fer-ho possible? El paradigma coeducatiu no és nou i les generacions de feministes que ens precedeixen han fet moltíssima feina en aquest àmbit. Fins i tot tenim unes lleis on s’especifica que la mirada coeducativa ha de ser un dels principis rectors del sistema educatiu (en totes les seves etapes i espais educatius). Fort eh?! Però no es pot començar la casa per la teulada…Coeducar no vol dir fer un mural de dones el 8 de Març i una activitat el 25 de Novembre ( sense desmerèixer aquestes propostes).
Coeducar vol dir prendre partit, individual i col·Lectiu per detectar i transformar tots aquells sistemes d’opressions que atravessen el món on vivim. Vol dir, identificar, reconèixer, visibilitzar i voler transformar els diversos eixos d’opressions que ens habiten: el masclisme, les LGTBIfòbies, el racisme, capacitisme, antigitanisme, classisme, gordofòbia…
No és seure nens i nenes a la mateixa aula (això és l’escola mixta) i dir-los que són iguals. Primer de tot perquè som diverses, en segon lloc perquè no és veritat que tinguem els mateixos drets i ens atravessin les mateixes vivències i en tercer perquè això no basta per transformar (-nos).
I a grans trets que vol dir treballar des d’una mirada coeducativa?
-Promoure la igualtat detectant, qüestionant i transformat explícitament rols i estereotips de gènere, les sancions de gènere, dinàmiques discriminatòries, prejudicis i creences masclistes, racistes, capacitistes, LGTBIfòbiques etc. No deixar-ne passar ni mitja.
-Acompanyar pel desenvolupament integral de la persona, facilitant el desenvolupament de tot el seu potencial humà.
-Acompanyar el desenvolupament de la identitat de gènere així com de l’orientació sexual de manera àmplia i diversa, amb referents de diversitat lluny de creences cisheteropatriarcals.
-Acompanyar el desenvolupament sexo-afectiu des d’una mirada integral, de drets i feminista.
-Reconèixer i posar en valor les diversitats. Treballant perquè allò natural sigui la diversitat, qüestionant el concepte de “normal”/ “normatiu”.
-Ensenyar a viure en igualtat: treballant la corresponsabilitat en les tasques quotidianes i les cures, sent conscients de que som interdependents.
-Revisar els materials educatius: llibres, jocs, vídeos, dossiers, les imatges dels materials, pel·lícules que usem, transmeten els imaginaris igualitaris, de diversitat i justos que volem veure al món?
– Transformar el model educatiu eurocèntric i androcèntric vigent: visibilitzant i incloent les aportacions en tots els àmbits de coneixement de les dones, comunitat LGTBI+, persones racialitzades, poble Romaní i dels suds globals, entre d’altres.
-Aprendre a usar un llenguatge inclusiu que no discrimini a ningú.
– Posar al centre la Cultura de la pau i educació emocional, fent que siguin un principi rector dels nostres espais educatius.
I per tot això sigui possible és necessari revisar-se i formar-se. El personal docent, educadorxs, famíles, monitoratge i totes les agents educatives ens hem educat en una societat heteropatriarcal, racista, classista, capacitista, LGTBIfòbica etc. aquesta és la nostra motxilla. Per poder coeducar primer de tot necessitem revisar-nos, revisar aquesta motxilla per poder responsabilitzar-nos i canviar la mirada, per poder acompanyar des d’un altre lloc, de forma coeducativa. No des de la culpa, sinó des de la responsabilitat i l’entusiasme de que podem construir col·lectivament altres mons més vivibles.
Perquè això sigui possible necessitem acompanyament i formació, començar la casa pels fonaments, per les arrels. Començar a construir radicalment noves cases .
Article per: Bet Canal
